Lábaro : diforc'h etre ar stummoù
Endalc’h diverket Danvez ouzhpennet
Diverradenn ebet eus ar c'hemm |
Diverradenn ebet eus ar c'hemm |
||
| Linenn 1: | Linenn 1: | ||
[[Skeudenn:Lábaru1.PNG|thumb|Lábaro càntabre]] |
|||
| ⚫ | |||
[[Skeudenn:Estela_cantabra.jpg|right|thumb|300px|[[Maen-bez Barros]] ([[Cantàbria]]), war-dro an Eil kantved kent JK.]] |
|||
Al '''lábaro''' zo |
Al '''lábaro''' zo un arouez modern e [[Kantabria]], e [[Spagn]]. |
||
| ⚫ | |||
Al '''lábaro''' zo ur banniel mouk gant linennoù a ra stumm ur groaz. |
|||
[[Rummad:Kantabria]] |
|||
[[ca:Lábaro càntabre]] |
[[ca:Lábaro càntabre]] |
||
| Linenn 12: | Linenn 17: | ||
[[gl:Lábaro cántabro]] |
[[gl:Lábaro cántabro]] |
||
[[nl:Lábaro]] |
[[nl:Lábaro]] |
||
<!-- |
|||
Aquest consisteix en un [[penó]] de tela de color púrpura sobre el qual està brodat un cercle envoltat d'una decoració geomètrica amb quatre creixents pigues enfrontats dues a dues. |
|||
L'origen del nom i del disseny ho trobem en la teoria defensada per diversos autors<ref>Dictionnaire des antiquités grecques et romaines - Daremberg et Saglio 1920.</ref> d'una possible relació entre la gènesi del [[labarum]] i l'estendard militar denominat ''cantabrum'', amb la consegüent identificació d'ambdós com una mateixa cosa; i a la suposada relació que el [[Codex Theodosianus]] estableix entre el ''labarum'' i els [[cantabrarii]], col·legi de soldats romans encarregats de portar el ''cantabrum''. El seu significat etimològic, ''el que parla'', fa referència al seu ús com estendard utilitzat per a enviar ordres o senyals a la tropa durant la batalla. Els relats de [[Tertulià]] i [[Minuci Fèlix]] no estableixen relació, deixant únicament clara la veneració que les tropes romanes feien de les seves creus, cobertes per les teles dels ''cantabra'' i ''vexilla''.<ref>Així també, en els cántabra i en els vexilia, que defensa la milícia amb no menor devoció, aquells vels són les vestidures sagrades de les creus." [Tertulià, Ad Nationes, I, 12.]</ref><ref>"La religió dels romans venera tots els signa militars, jura per ells, els anteposa a tots els déus. Totes les imatges col·locades en els signa són els collarets de les creus; les teles dels vexilla i dels cantabra són les vestidures (stolae) de les creus. Lloo [vostre] zel: no vau voler adorar a creus desaliñadas i nues." [Tertulianus, Apologetycum, Pars IV, Capitulum XVI, 8]</ref><ref>"A més ni preguem ni vam venerar a les creus. Vosaltres certament, que divinitzeu déus de fusta, potser adoreu creus de fusta com part dels vostres déus. Doncs tant els mateixos signes, com els cantabra, com els vexilla dels campaments, quins altra cosa són sinó creus enriquides i adornades?[M. Minutius Felix, Octavius, XXIX]</ref> |
|||
==Nom== |
|||
Segons aquestes teories, el ''cantabrum'' és l'estendard que [[Constantí I el Gran]] després de la seva conversió al cristianisme transforma en el ''labarum'' en incloure el [[crismon]], anagrama que representa Crist, consistent en les grafies majúscules en grec de les dues primeres lletres del seu nom, una "X" sobre la qual se superposa una "P". Es justifica tambíen la relació en l'etimologia cèltica del terme [[Lábaro]] procedent de ''(p)lab-'' parlar, d'on s'ha derivat l'adjectiu ''labaros'', orador, àmpliament representat en les llengües [[Nacions cèltiques|celtes]]. [[Gal·lès]]: ''llafar'', parla, idioma, veu, orador; antic córnico i [[bretó]]: ''lavar'' paraula;antic [[irlandès]]: ''labar'' xarlatà, ''llaureu'' parla, llenguatge; irlandès: ''labhar'' xerraire, en veu alta i ''labhairt'' paraula, parla < célt. ''(p)labro-''. En [[llatí]] ''Labarum''. Així mateix l'[[antropònim]] Labaro ja existia entre els antics cántabres, havent estat recollit a làpides funeràries. |
|||
==Disseny== |
|||
El disseny actual, seguint igualment la teoria de ser el ''labarum'' el mateix que el ''cantabrum'', establix per al '''Lábaro cántabro''' el color [[magenta]] del labarum<ref>Crist, brodat en or i ornat amb pedres precioses, marcava el Labarum porpra, Crist s'escrivia en els escuts, en la cresta dels cascos centellejava la creu [Aurelius Prudentius, Contra Symmachum, Lib. I, 486-488] </ref> |
|||
El [[Esvàstica|tetrasquel]] [[Or (color)|daurat]] representa les quatre creixents pigues que apareixen representades en diverses [[estela càntabra|esteles càntabres]] discoidees gegants. Sent un símbol que s'ha constatat que usaven els cántabros freqüentment, com s'observa en [[caetra|caetras]] representades en monedes encunyades després de les [[Guerres Càntabres]]. A més aquest tipus d'estendards i les seves variants estaven bastant estesos entre els pobles cèltics, com ho demostren els relleus de l'[[arc de triomf]] d'[[Aurenja]]. El seu disseny entronca amb antics símbols cèltics com el [[trisquel]] i el seu simbolisme, de tipus religiós, es relaciona amb el culte al [[Sol]] i a la [[Lluna]]. |
|||
==Ús== |
|||
Actualment, i des de certs col·lectius càntabres tant socials com polítics, es reivindica l'ús oficial d'aquest estendard com a bandera de [[Cantàbria]], com a representació del legítim [[cantabrum]], en substitució de l'[[Bandera de Cantàbria|actual]].<ref>[http://www.eldiariomontanes.es/prensa/20070719/cantabria/muestra-desvela-origen-bandera_20070719.html El Diario Montañés, ''Una muestra desvela el origen de la bandera de Cantabria'', 2007] {{es}}</ref> |
|||
Alguns ajuntaments, cas del de [[Comillas]], ja han acceptat la proposta del [[Conceju Nacionaliegu Cántabru]] d'utilitzar aquesta bandera i col·locar-la en la balconada de la Casa Consistorial durant la celebració de festes locals i regionals.<ref>[http://www.conceju.org/prensa/060822.htm Conceju comienza una campaña para el reconocimiento del Lábaru como bandera de Cantabria, 2006]</ref> |
|||
{{ORDENA:Labaro cantabre}} |
|||
Stumm eus an 11 Eos 2009 da 06:46
Al lábaro zo un arouez modern e Kantabria, e Spagn.
Savet eo diwar un arouez kozh, anvet cantabrum e latin, a oa gant ar bobl Cantabri e ledenez Spagn a-raok an aloubidigezh roman.
Al lábaro zo ur banniel mouk gant linennoù a ra stumm ur groaz.