Llívia : diforc'h etre ar stummoù

Eus Wikipedia
Endalc’h diverket Danvez ouzhpennet
Diverradenn ebet eus ar c'hemm
Diverradenn ebet eus ar c'hemm
Linenn 26: Linenn 26:
==Istor==
==Istor==
Dont a ra hec'h anv eus hini [[Livia]], gwreg an impalaer roman [[Augustus]].
Dont a ra hec'h anv eus hini [[Livia]], gwreg an impalaer roman [[Augustus]].
====Ragistor====

Hervez an dihelloù ez eo e Llívia edo an tolpad tud koshañ anavezet e Cerdanya.
<!--
<!--
La primera ocupació del territori correspon a la fi de l'edat del bronze, localitzada tant a dalt del castell com a rampeu. La població indígena rebé les influències del món ibèric i poc temps després, cap al darrer quart del segle I aC, la colonització romana.
S’ha especulat amb que la població anomenada Brachile, capital dels karretans, ceretans o ceretes, podia haver estat la Llívia preromana.


== Geografia ==
== Geografia ==
Linenn 35: Linenn 38:
{{entcat|[[Llívia]]|1.188}}
{{entcat|[[Llívia]]|1.188}}
|}
|}
Està situada al peu del Turó del Castell, tot estenent-se pel pla de Fontanelles.

Està situada al peu del Turó del Castell, tot estenent-se pel pla de Fontanelles.

Està limitat pels termes de la [[Guingueta d'Ix]] –zona de [[Càldegues]]– i de [[Santa Llocaia]] –[[Serra de Concellabre]]–, a migdia; d'[[Ur]] i d'[[Angostrina i Vilanova de les Escaldes]], a ponent; de [[Targasona]], per tramuntana; i d'[[Estavar]] i de [[Sallagosa]], a llevant.
Està limitat pels termes de la [[Guingueta d'Ix]] –zona de [[Càldegues]]– i de [[Santa Llocaia]] –[[Serra de Concellabre]]–, a migdia; d'[[Ur]] i d'[[Angostrina i Vilanova de les Escaldes]], a ponent; de [[Targasona]], per tramuntana; i d'[[Estavar]] i de [[Sallagosa]], a llevant.


Linenn 47: Linenn 48:
[[Imatge:Llívia panoràmica.jpg|thumb|300px|Vista panoràmica de Llívia i el seu entorn]]
[[Imatge:Llívia panoràmica.jpg|thumb|300px|Vista panoràmica de Llívia i el seu entorn]]




====Prehistòria====
Llívia és documentalment l'agrupació humana més antiga de la Cerdanya.
La primera ocupació del territori correspon a la fi de l'edat del bronze, localitzada tant a dalt del castell com a rampeu. La població indígena rebé les influències del món ibèric i poc temps després, cap al darrer quart del segle I aC, la colonització romana.
S’ha especulat amb que la població anomenada Brachile, capital dels karretans, ceretans o ceretes, podia haver estat la Llívia preromana.


====Ocupació Romana====
====Ocupació Romana====

Stumm eus an 1 Gwe 2008 da 03:07

E men emañ Llívia, e proviñs Girona, e Katalonia
Straed e Llívia
Gwel eus traonienn Cerdanya gant kêrig Llívia en diadreñv.


Llívia (Livia e galleg ha spagnoleg) zo ur gumun eus Cerdanya, e Pireneoù Katalonia. Eviti da vout enklozet e departamant gall ar Pyrénées-Orientales ez eo stag ouzh Spagn, ouzh proviñs Girona, e Katalonia.

Uhel eo Llívia: 1224 m dreist live ar mor. 12,93 km2 zo dezhi, 1388 a dud a oa e 2007.

Er gumun emañ, ouzhpenn kêrig Llívia, kêriadennoù Gorguja ha Cereja, an tiez anvet Gorguja Petitamas de Travis– hag ar mas Jonquer, hag iliz Sant Guillem de la Prada.

Dimezet eo gant Boé e Bro-C'hall.


Anvioù

Meur a anv he deus bet a-hed ar c'hantvedoù:

  • Cere / Ilibikain / Lybica / Lybisoca / a-raok ar Romaned
  • Iulia Lybica en amzer ar Romaned
  • Castrum Libyae er VIIvet kantved
  • Medinet el Bab [kêr an nor] en amzer an Arabed
  • Libia eus an IXvet d'ar XVIvet kantved
  • Llívia bremañ

Istor

Dont a ra hec'h anv eus hini Livia, gwreg an impalaer roman Augustus.

Ragistor

Hervez an dihelloù ez eo e Llívia edo an tolpad tud koshañ anavezet e Cerdanya.

Liammoù diavaez


Commons
Commons
Muioc'h a restroù diwar-benn

a vo kavet e Wikimedia Commons.